Avui et vull
recordar com viure d'acord amb la nostra naturalesa és imprescindible per tenir
salut. I una part important de la nostra naturalesa, encara que de vegades
costi de creure, és que som bondadosos. No hi ha éssers dolents, només éssers
equivocats.
És més fàcil fer
passar un camell pel forat d'una agulla, que veure entrar un ric al regne dels
cels. Recordo el cas d'un home ric i poderós que, quan ja era gran, es va
tornar savi. "Vull morir pobre", va dir. La riquesa, sovint, ens
torna desconfiats, egoistes, i ens allunya del camí de la bondat.
Que la teva mà
dreta no sàpiga el que fa la teva mà esquerra. Els actes de bondat són callats i discrets. Sinó, són actes que busquen el
reconeixement o que ens estimin. Estimar ha de ser un acte incondicional.
L'aura no és un
invent. Existeix. I és un camp magnètic mesurable (en diuen el Camp o The
Field). I s'ha demostrat que és un reflex del nostre estat de salut, entre
altres coses. I que no està controlat pel cervell, sinó pel cor. I que el cor
és capaç de saber el que passarà abans que el cervell (la famosa
"intuïció). Tot això s'ha provat científicament. És un fet, no una
creença.
Les ones del cor
mantenen la coherència de tot el camp amb el seu batec. Els patiments i sentiments
negatius l'alteren. Així pots entendre perquè les energies positives tenen la
capacitat de curar. En el món natural, els mals de l'ànima, de la ment i del
cos són tots el mateix. Els pots curar des de qualsevol de les perspectives.
Cada nivell està íntimament lligat amb els altres. El camp influeix al cos i la
psique i aquests influeixen el camp.
Les decisions que
prenem a cada moment del dia es tradueixen en ones químiques i elèctriques que
no podem controlar conscientment. Si som coherents i bondadosos, els missatgers
(els neuropèptids, per exemple) ompliran el nostre cos d'elements positius. Si fem
coses que van contra la nostra consciència, mentim o faltem a la nostra
paraula, altres missatgers químics negatius inundaran el cos i aquest, tard o
d'hora, ens ho farà veure amb dolor o malestar.
El famós
"pecat original" no és més que l'incompliment de les normes de la
natura i de la bondat. Els
nens petits i els animals lliures són bons per naturalesa. L'home, en canvi, ha escollit sovint
la opció de creure's superior a tot el que l'envolta i no respectar-ho. La
natura contaminada no és més que la Terra retornant-nos (sense voler) el que
nosaltres li hem fet a ella, per la nostra ambició de creure'ns millors.
No atreus el que
vols. Atreus el que ets. Converteix-te en allò que vols trobar al món i demanes
als altres.
Sigues amable i
generós. Estigues disposat a ajudar. Però no donis ajuda a qui no te l'ha
demanat. Deixa'l ser. Ofereix-la quan te la demanin.
Estima't a tu
mateix. Tracta't bé. Quant més amor tinguis per tu mateix, millor per tu i
millor pels altres. Perquè la mesura d'aquest amor marcarà l'amor màxim que
pots donar i el màxim que pots rebre. Mai més. Així que si creus que el món, la
gent, no t'estima, no ho intentis forçar estimant-los més. No pots sacrificar
la teva vida pels altres, perquè la teva és tan valuosa com la seva. Estima't
més a tu mateix. I el món i els altres t'estimaran més. I tu podràs estimar més
als altres.
No hem vingut a
la vida a patir, sinó a afirmar qui som. Perquè som únics i tots els altres ens
necessiten perquè junts som el Tot.
Donar aliment i
amor a un animal que ho necessita. Tractar a les plantes com éssers dignes de
respecte. Estimar als éssers humans i
respectar-los. Però, prèviament i per sobre de tot, estimar-te a tu mateix. Si
no t'estimes a tu primer, no podràs portar a terme l'objectiu pel que vas ser
creat. Honorar l'obra divina que hi ha en tu. Mostrar la teva ànima única al
món. Unir-la a les altres ànimes (humanes i no humanes) perquè tornem a ser,
algun dia, el tot. I això no podrà passar mai si faltes tu. Estimar-te a tu
mateix ens fa forts a tots.
El sentit de la
vida és superar les experiències i, malgrat les dificultats, tornar a recordar
per a què hem estat creats. Per ser Amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.